La nostra societat té grans dificultats per reconèixer les capacitats de les ments neurodivergents. La dislèxia, com l' autisme i el trastorn per dèficit d'atenció , entra dins del camp de la neurodivergència i la història demostra que molts dislèxics són genis.
Una dislèxia es defineix com una “interrupció en aprendre a llegir per dificultat per reconèixer la correspondència entre símbols gràfics i fonemes, així com per transformar signes escrits en signes verbals”, segons diccionaris. D'una manera més pràctica, per la dificultat d'assimilar l'ortografia.
– Comic Sans: tipus de lletra incorporat per Instagram facilita la lectura a les persones amb dislèxia
Vegeu també: Batalló Sagrat de Tebes: el poderós exèrcit format per 150 parelles gais que va derrotar Esparta
Albert Einstein, creador de la teoria de la relativitat, era dislèxic
Al voltant del 20% de la població adulta té algun tipus de dislèxia. I entre els grans noms de la història que van tenir problemes d'ortografia es trobaven Leonardo da Vinci, Albert Einstein, Steve Jobs, entre d'altres. És a partir d'això que la investigació dels científics del Regne Unit va intentar entendre els beneficis de la dislèxia sobre la sociabilitat i la intel·ligència exploratòria.
Vegeu també: Ashley Graham posa nua per a la lent de Mario Sorrenti i mostra una mostra de confiança en si mateix"La visió centrada en el dèficit de la dislèxia no explica tota la història", va dir l'autor principal, el Dr. . Helen Taylor de la Universitat de Cambridge. "Aquesta investigació proposa un nou marc per ajudar-nos a entendre millor les forces cognitivesde persones amb dislèxia”, va dir en un comunicat.
Entre altres noms de la història amb dislèxia hi ha Abraham Lincoln, John Kennedy i George Washington, presidents històrics dels Estats Units.
L'estudi ha demostrat que la intel·ligència exploratòria, creativa i social de les persones amb dislèxia és superior a la de la població mitjana.
La investigació suggereix un nou enfocament cognitiu de la dislèxia. "Les escoles, instituts acadèmics i llocs de treball no estan dissenyats per aprofitar al màxim l'aprenentatge exploratori", afegeix Taylor. "Però hem de començar amb urgència a alimentar aquesta manera de pensar per permetre que la humanitat continuï adaptant-se i resolent reptes clau".