Es parla molt sobre feminisme i qüestions de gènere. Tanmateix, una recerca ràpida de entrades femenines als diccionaris, el principal mitjà per entendre la llengua portuguesa contemporània revela retards i significats inconvenients: "dona" i "nena" es col·loquen com a " cortesana “, “ cua de falda ” i “ aquell amb qui l'home té una relació estable “. Més que simples paraules, termes masclistes, masclistes i conservadors formen part d'un cicle que va des del si social fins a les pàgines dels llibres, impactant directament en el comportament del món.

El vocabulari portuguès i llatí va obtenir la seva primera publicació. al segle XVIII, a Lisboa. Conegut per molts brasilers, el diccionari Aurélio es va llançar l'any 1975 i es manté a les prestatgeries de les llibreries fins avui , amb unes 400.000 paraules a les seves pàgines. L'any 2010 es va publicar la cinquena i actual edició.

En van aparèixer altres al mercat, com Houaiss , l'any 2001 i Michaelis , l'any 1950. , entre les quals hi ha la versió digital, la definició de les entrades femenines està obsoleta i fa vergonya . En cercar “dona” hem trobat, entre altres coses:

-Racha/Rachada;

– Dona adolescent després de la seva primera menstruació, quan mor poder concebre, distingint-se així de la nena;

– Persona del sexe(@verbetesfemininos)

– Aquell amb qui l'home té una relació estable, però sense vincle legal; amant, concubina;

– Dona, després de la seva primera relació sexual: es va convertir en dona quan encara era adolescent;

– Home efeminat que té maneres, gustos i actituds considerats femenins;

– Individu homosexual que en una relació sexual té un paper passiu.

En Aurélio, també “nena” apareix com a "núvia". Tot i que el terme s'ha perpetuat en frases com "ella és la meva nena", aquest sentit de la paraula potser era connivent amb l'edat mitjana, en què els menors de 18 anys eren obligats a casar-se, o quan els homes intentaven reduir les dones al terme més. infantil. A mitjans del 2019, és totalment inadequat suggerir aquestes coses en un llibre o lloc web que es posi com a mitjà principal per entendre la llengua portuguesa.

En la cerca per a “homem” a Michaelis, hi ha una sèrie d'atributs socials, molt més pomposos i avançats que els de la dona, a més d'altres significats simplement desastrosos:

-Home que ja ha arribat a l'edat adulta; fet per l'home;

– L'espècie humana; humanitat;

– Home dotat d'atributs considerats masculins, com el coratge, la determinació, la força física, el vigor sexual, etc.; masculí;

– Individu que gaudeix de lala confiança d'algú;

– Individu que manté una relació afectiva amb una prostituta i l'explota econòmicament;

– Individu que forma part d'un exèrcit o una organització militar.

Tot i que no està directament vinculada a la lexicografia –  tasca científica d'elaboració d'un diccionari  - , el doctor en lingüística i professor d'anàlisi del discurs a la UnB (Universitat de Brasília), Viviane Cristina Vieira , investiga els temes més polítics relacionats amb la llengua. “El meu estudi es basa en com les representacions socials, fetes a través del llenguatge, tenen el poder de conformar les nostres creences, identitats, valors i maneres d'actuar” , ha explicat el professor, que actualment treballa amb el professor inicial. formació.

I què explicaria l'ús de termes tan obsolets? Segons ella, les entrades es fan majoritàriament a partir de textos consolidats culturalment, com ara obres literàries, obres canòniques i diaris urbans. . Mitjançant un minuciós treball d'enquesta de significats, a través d'unes 20 mil ocurrències, es construeixen les definicions dels diccionaris.

No obstant això, Viviane recorda que la manera de construir la realitat va lligada a l'ús del llenguatge. “Una classe, una elit econòmica, cultural, simbòlica, s'expressa a través de les paraules i els seus significats. El que veiem avui aEls diccionaris brasilers no representen minories; és precisament la materialització d'un masclisme, d'una visió heteropatriarcal, binària, conservadora, que és la base de la nostra cultura , utilitzada com a estàndard de referència no només gramatical” .

Per confirmar fins a quin punt els contextos socials afecten el significat de les paraules, el professor ens convida a una senzilla reflexió sobre què és “una dona pública” i “un home públic” en els ulls de la població. Lingüísticament parlant, ambdues serien dues representacions d'una mateixa construcció, una en femení i l'altra en masculí. Tanmateix, en la connotació d'ús social i en la divisió sexual del treball, apareix diverses vegades l'aparició d'un home públic com a polític i d'una dona pública com a prostituta. “Això no és fàcil de canviar perquè hi ha interessos comercials, una elit hegemònica que, a través dels grans mitjans i, avui, de les xarxes socials, difon els significats i els seus prejudicis en relació a tot allò que és femení” .

Històricament parlant, els significats que es construeixen de manera negativa provenen de les dones, així com dels negres i la població LGBTQI+ . A partir d'aleshores s'imposen els límits d'un home que no pot exposar les seves emocions, ja que això es consideraria “femení”, per exemple.

Hi ha un esforç històric per mantenir aquesta postura. Des del moment que les dones es col·loquen com a majoriaamenaces, entren en joc mecanismes de control polític, social i històric per intentar, en tots els sentits, tancar-los en l'espai privat, impedir la seva participació en l'espai públic, etc. Així, els mitjans de comunicació generalistes propaguen, de maneres qüestionables, una determinada definició del que és dels homes i del que és de les dones, per sostenir la base del sistema capitalista, que és l'heteropatriarcat.

És a dir, causa i efecte es reflecteixen als diccionaris . El mateix passa amb els llibres de text i els materials de suport: les dones encara estan representades de manera conservadora. “He fet un estudi que ho revela a través de textos verbals o imatges, tan significatius avui dia. La figura de la dona és sempre romantitzada, vinculada a les tasques domèstiques. I això repercuteix des de la infància, perquè aquestes representacions s'estan interioritzant, es repeteixen, es legitimen “ , va apuntar l'acadèmic.

Canvi: verb transitiu i transgressor

Tothom sap que les paraules tenen pes. Però després de l'anàlisi que aquí es presenta, queda clar que per a les dones les paraules són més que un pes, són una càrrega, arrossegada al llarg dels segles. El que es conclou és que els canvis en el “pare dels burros” no són una mera petició. Les reivindicacions són legítimes i necessàries per a l'evolució social. “ El canvi en el significat, el significat i el pes de les paraules va de la mà d'un canvi enestructura opressiva i pensament d'aquesta societat tan enganyada, tan fonamentada en una falsificació de la realitat, com ben advertia Paulo Freire” , apuntava Viviane.

Tot i que el diccionari no canvia d'una hora a l'altra. , s'han fet uns petits passos perquè la literatura, l'ensenyament i tantes altres coses fonamentals de la vida comencin a abraçar significats més dignes i més propers a la realitat actual.

La professora de lingüística assegura que actualment ha fomentat projectes que liderar, per exemple, la literatura escrita per dones negres per a escoles públiques, apropant-se als estudiants de la perifèria per començar a trencar prejudicis i referents hegemonitzats. “Trencant amb la bibliografia estàndard, escrita bàsicament per homes, heterosexuals, predominantment europeus i de classe mitjana, entra en la lluita contra la legitimació de diverses formes de violència, situacions d'asimetria de poder i desigualtat” .

Una petició en línia publicada per Eduardo Santarelo el 2015 al lloc web Change.org demanava un canvi en la definició de “matrimoni” al diccionari de Michaelis. El requisit era mínim: intercanviar “unió legítima entre home i dona” per “unió legítima entre persones”. Amb més de 3.000 signatures a la petició, la petició va ser acceptada per l'editorial Melhoramentos.

L'any següent, AfroReggae, juntament amb Artplan, proposa més apreciació i respecte perpart dels diccionaris per a persones transgènere. Amb l'ajuda de la lexicògrafa Vera Villar, van crear una plataforma, el Diccionari de Gèneres i Verbets, amb termes que defineixen paraules com “andrògin”, “agender” i “transgènere”. Malauradament el projecte ja no està a internet.

Un altre exemple ve de la pàtria de la nostra llengua. El 2018, les dones portugueses van començar a notar com els diccionaris del país també estaven endarrerits. El canal Fox Life i el diccionari Priberam es van unir per llançar un repte que canviaria els significats de la paraula “dona”, que, com aquí, només s'utilitzava de manera pejorativa o relacionada amb el seu estat civil. D'una manera més justa i completa, els nous diccionaris –amb altres 840 paraules noves– van començar a circular a Portugal.

Recentment, s'ha creat una cosa semblant al Brasil. El moviment #RedefinaGarota #RedefinaMulher pretén arribar a lexicògrafs de tot el món per ampliar el seu vocabulari. S'ha elaborat una petició en línia per demanar un canvi en les definicions pejoratives de "dona" i "nena" als diccionaris i necessita 2.000 signatures. L'agenda compta amb el suport de Verbetes Femininos, una plataforma de continguts generats per simpatitzants i de difusió d'esdeveniments relacionats amb la temàtica.

En el marc de les accions globals, la marca Converse va abraçar la causa a través del “Love the Progress” campanyes Ho és“Toda História é Verdade”, que, entre altres accions, convida el públic femení a explicar històries de superació, reflexió i empoderament, amb l'objectiu de definir el gènere amb les seves pròpies paraules i inspirar els altres en el camí. Al Brasil, va contactar amb més de 100 dones de diferents zones i regions per crear una xarxa de suport.

Juntament amb la botiga Void, enguany va llançar la segona edició del zine Sola, que aporta noves definicions de femení inscripcions, amb la participació dels cantants Liniker , Mariana Aydar i MC Soffia ; Youtuber i empresària Alexandra Gurgel ; grafitero, il·lustrador i tatuador Luna Bastos ; de la periodista Julia Alves i l'escriptora de zine Bianca Muto .

A les pàgines del zine comparteixen les seves pròpies idees sobre què són "dona" i "nena" ” en l'actualitat. Dona trans i negra, Liniker reforça que els rols femenins encara es guien per molts tòpics. “ De generació en generació, seguim havent de bloquejar i desterrar el nostre cos de llibertat a causa de la mirada de l'altre” .

La Luna va dir a Hypeness que fins ara no s'havia adonat dels termes passats de moda, tot i que el masclisme és molt present en la seva feina com a grafitista, en la qual de tant en tant acaba escoltant comparacions amb bones obres d'homes en l'entorn artístic. “Tot i que sempre he patit les imposicionsSobre el tipus de dona que hauria de ser, no havia provat mai el diccionari. Crec que la proposta del zine va ser important perquè va generar reflexió i la possibilitat de replantejar què vol dir ser dona i els espais que podem ocupar” .

Òbviament, les reivindicacions femenines no s'aturen aquí, però creieu-me: estan lligats a la manera com la societat veu les dones. No falten projectes, lluites i campanyes amb l'objectiu d'alliberar-los de les diferents definicions, rols i limitacions que se'ls van anar concebre o forçant al llarg dels segles. “ Com a dona negra, m'adono que el més urgent ha estat el mateix dret a la vida, ja que el nombre de casos de feminicidis ha augmentat considerablement, i el dret a la llibertat de ser qui som “ , va puntuar Luna.

Mentre els diccionaris col·laborin amb la idea que una dona pertany a algú, ja sigui com a dona, amant o prostituta, la llibertat sempre li costarà molt car. Ser el propietari i autor de la teva pròpia història està a quilòmetres de ser un simple discurs. El despertar de la consciència col·lectiva potser no comença en un llibre de paraules, però si al principi tothom té a la punta de la llengua que "dona" i "nena" són molt més que un substantiu o estat civil femení, ja és un petit, gran victòria cap a l'avenç de l'espècie.

Una publicació compartida per Verbetes Femininos